Notícies

Arxiu de categoria: Preguntes més freqüents

Canvis en la configuració del roaming de les línies mòbil

Amb l’objectiu d’evitar sorpreses inesperades a les factures de telefonia mòbil hem modificat, per defecte, la configuració de les zones de roaming a totes les línies mòbil d’Iguana.

A partir d’ara queda actiu el roaming de veu (per poder fer i rebre trucades i SMS) de la zona 1 i zones 2-3; i queda inactiu el roaming de dades de les zones 2-3 per evitar que els terminals es connectin automàticament a xarxes de zona 2-3 i facin ús de dades sense adonar-nos-en.

Si necessites activar el roaming de les zones 2-3, posa’t en contacte amb nosaltres, te n’informarem dels costos i dels riscos i, si hi estàs d’acord, te’n farem l’activació.

El preu de MB de dades, que ens ve donat, és de 7,87 € (IVA inclòs), i és per això que sempre recomanem l’ús de les xarxes Wi-Fi que puguis trobar en equipaments, restaurants, hotels, etc. Per a que te’n facis una idea del consum de dades aproximat per les aplicacions més utilitzades, te n’hem fet un recopilatori:

  • Enviar 5 fotos per Whatsapp pot suposar 1 MB, és a dir 7,87 €.
  • Navegar 15 minuts per Facebook o Instagram pot voler dir consumir més de 25 MB, el que serien 202 €
  • Visualitzar un vídeo de 15 minuts de Youtube a baixa resolució ens pot costar 224 €
  • Utilitzar Google maps durant 30 minuts per arribar a algun lloc pot costar-nos més de 140 €
  • Escoltar una cançó de 3 minuts a Spotify en qualitat mitjana poden suposar més de 33 €
  • Veure 5 minuts de vídeos de TikTok suposarien uns 70 MB, és a dir 550 €
  • 15 minuts de Netflix a la mínima resolució poden voler dir uns 250 MB, que serien 1.967 €

Per què ho hem fet?

Per a evitar sorpreses desagradables a la factura quan viatgem a països de la zona 2-3 de roaming, com per exemple Andorra. Els països de les zones 2-3 queden fora de les tarifes contractades i tenen preus especials. La veu la deixem activada per defecte perquè ningú quedi sense servei i incomunicat al creuar la frontera.

L’ús de veu i dades als països de la zona 1 s’inclouen dins la tarifa habitual. Aquests països són Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Xipre, Croàcia, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Holanda, Hongria, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Letònia, Liechtenstein, Lituània, Luxemburg, Malta, Noruega, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Romania i Suècia.

A la zona 2 hi ha la resta d’Europa, el Magrib, els Estats Units i Canadà: Andorra, Argelia, Bermudes, Bòsnia Herzegovina, Canadà, Estats Units, Illes Fèroe, Illa de Guernsey, Illa de Jersey, Illa de Man, Macedònia, Marroc, Montenegro, Sèrbia, Suïssa, Tunísia i Turquia. I a la zona 3 hi ha la resta del món: Àfrica, Àsia, Amèrica i Oceania.

I si vols més informació sobre el roaming pots consultar aquest article i aquests consells que et donem si has de viatjar a l’estranger.

Quatre motius per ampliar la velocitat de pujada

L’ample de banda o velocitat d’una connexió a Internet s’expressa, habitualment, amb dues xifres: 100/100 Mbps o 1000/600 Mbps, per exemple. La primera xifra expressa la velocitat de descàrrega de la informació que baixem d’Internet, i la segona, la de pujada: la informació que nosaltres enviem via Internet. La unitat de mesura són els megabit per segon (Mbps) que expressen la capacitat de transmissió d’informació.

A Iguana ara hem ampliat la velocitat de pujada i oferim dues modalitats de connexió a Internet a través de la nostra pròpia xarxa de fibra òptica: 1000/600 Mbps o 100/100 Mbps. Aquesta segona modalitat també pot anomenar-se simètrica perquè la velocitat de càrrega d’informació és igual a la velocitat de descàrrega. Amb les connexions a Internet per fibra òptica de 1000/600 Mbps som l’operador que oferim un ample de banda més elevat del territori.

Per què ho hem fet?

En primer lloc perquè a Iguana ens adaptem a les necessitats actuals i millorem els nostres serveis dia a dia. A més, en poc temps els usos d’Internet han canviat molt i hem passat de ser consumidors d’informació a ser generadors d’informació.

Us en posem quatre exemples:

  • 1. Fins fa poc la informació la desàvem al nostre disc dur. A dia d’avui qui més qui menys treballa amb la informació al núvol (Dropbox, OneDrive, Google Drive…) i amb la necessitat de sincronitzar-la permanentment.
  • 2. Un altre exemple és l’ús de les xarxes socials i plataformes de generació de continguts com poden ser Tik-Tok, Instagram, Youtube o Twitch en les quals és el propi usuari el que genera continguts, que tot sovint són vídeos o imatges que s’han de pujar (o carregar) a Internet.
  • 3. També ens podem trobar és el cas de les videoconferències que tantes reunions presencials estalvien en temps de teletreball. A quantes videoconferències heu estat darrerament amb connexions deficitàries que s’entretallaven, es perdien, és reconnectaven…? Per evitar que això passi és necessari, per un costat, tenir l’ample de banda adequat i per l’altre tenir-ne la capacitat per fer-ne el màxim ús possible, tal i com us aconsellàvem en aquest post.
  • 4. Un altre exemple és el dels videojocs en línia que necessiten un ample de banda sòlid i una connexió fiable per evitar el temut lag o delay. En aquest cas la referència és la latència que es mesura gràcies al ping i es medeix en mil·lisegons (ms). El test de velocitat també la mesura. La latència és el temps exacte que triga en transmetre’s un paquet de dades a la xarxa. Per exemple si tenim un ping de 2 mil·lisegons (ms) vol dir que els nostres paquets de dades triguen a arribar a un servidor determinat (el de Google, per exemple) i a tornar al nostre dispositiu 2 mil·lisegons. En definitiva, el ping és el temps d’anada i tornada d’un paquet de dades.

Aquest increment de velocitat i ample de banda que hem aplicat a Iguana, l’hem fet també oferint més serveis i més opcions de paquets amb connexió a Internet, telefonia fixa i telefonia mòbil, i abaixant els preus tant per als clients actuals com per als futurs clients, amb l’honestedat i la transparència que ens caracteritzen.  

Suma’t a Iguana!

Som d’aquí, estem per tu.

Forçat de xarxa

En ocasions, per acabar de resoldre algun problema, fer un reinici del servei o poder acabar d’implementar canvis de configuració que s’han quedat en stand by cal fer un forçat de xarxa des del teu terminal mòbil. Aquí t’expliquem com fer-ho per als sistemes operatius Android i per als sistemes operatius iOS.

Sistema operatiu Android:

  1. Ves al menú de configuració. Segons el model de telèfon també pot anomenar-se ajustos o ajustaments. Dins de l’apartat, Targetes SIM o xarxes mòbils (també pot anomenar-se Wi-Fi i Internet o Targetes SIM i xarxes mòbils o Xarxes i Internet o Connexions segons el model telèfon)
  1. Tria SIM o el nom de l’operador (també pot anomenar-se xarxa mòbil segons el model telèfon).
  1. Seleccionar l’opció Operador de xarxa (també pot anomenar-se xarxes mòbils o selecció de xarxa o advanced o SIM segons el model de telèfon)
  1. Desactiva selecciona la xarxa automàticament (també pot anomenar-se seleccionar manualment operadors de xarxa o Automatically select network segons el model de telèfon).
  2. Tria un operador que no sigui Iguana
  3. Espera uns 30 segons fins que indiqui “sense servei” a on el telèfon indica la cobertura existent (generalment a dalt a la dreta)
  4. Torna a triar Iguana
  5. Finalment, reinicia el telèfon

Sistema operatiu iOS (iPhone):

  1. Ves al menú configuració. Dins de l’apartat Dades mòbils
  1. Selecciona l’opció Operadors de xarxa o Selecció xarxa (segons el model)
  1. Desactiva l’opció automàtica
  1. Tria un operador que no sigui Iguana
  2. Espera uns 30 segons fins que indiqui “sense servei” a on el telèfon indica la cobertura existent (generalment a dalt a la dreta)
  3. Torna a triar Iguana
  4. Finalment, reinicia el telèfon

Si tens qualsevol dubte, posa’t en contacte amb nosaltres.

Com puc signar digitalment els documents que m’envieu?

A Iguana intentem reduir l’ús de paper i també en som conscients que no tothom té impressora a casa per imprimir, signar i escanejar els documents que cal signar per fer efectiva una alta de serveis, portabilitats, etc.

Us expliquem com fer-ho amb dues de les opcions més comunes –però n’hi ha moltíssimes- si no tenim signatura electrònica.

En primer lloc, independentment de l’opció que facis servir, has de desar els documents que t’enviem al teu dispositiu.

1. Pàgina web Smallpdf

Si no tens l’Acrobat Reader i no et vols instal·lar cap programa pots fer servir alguns dels múltiples recursos en línia existents, com per exemple l’Smallpdf. Si vols fer servir l’Acrobat Reader, t’ho expliquem més avall.

1. Entra a la pàgina web d’Smallpdf: https://smallpdf.com/es/firmar-pdf

2. Tria l’arxiu que hagis de signar amb l’opció Elegir archivo o arrossega’l sobre l’opció Soltar PDF aquí.

3. Si no tens signatura creada amb l’opció que trobaràs a la columna de la dreta crear una firma. I amb el ratolí o amb el dit si ho fas del mòbil, dibuixa la teva signatura dins del requadre. Per finalitzar prem Crear.

També pots pujar la imatge d’una imatge de la teva signatura que ja tinguis desada al teu dispositiu, triant l’opció Cargar que trobaràs a l’esquerra i Seleccionar imagen.

4. Veuràs la teva signatura creada a la columna de la dreta. Ara només has d’arrossegar-la fins al requadre corresponent i prémer l’opció Terminar y firmar.

5. Descarrega el document amb l’opció Salvar. Desa’l i ja els tens preparat per retornar-nos els documents signats per correu electrònic.

2. Acrobat Reader

L’Acrobat Reader DC és un dels lectors de documents PDF més comuns i utilitzats i té aqueta versió gratuïta que també et permet signar documents, sense necessitat de connexió a Internet.

1. Obre el document amb l’Acrobat Reader i ves a al menú Herramientas i tria l’opció Rellenar y firmar.

2. A continuació tria Usted i prem Rellenar y firmar.

3. Si no tens la signatura creada, ho hauràs de fer. Per fer-ho ves al menú Firmar que hi trobaràs a la barra d’eines superior i selecciona Añadir firma.

4. Aquí pots seleccionar si la dibuixes amb el ratolí o carregues una imatge de la teva signatura que tinguis al teu ordinador.

5. Quan acabis prem Aplicar i automàticament se’t tancarà el menú i t’apareixerà la signatura per a que la posis on correspongui. La pots fer més gran o més petita.

6. Ara només has de Guardar el document (menú superior Archivo i Guardar) i enviar-nos-el per correu electrònic.

Si ho prefereixes també pots passar per la nostra botiga d’Igualada per signar la documentació.

Solucions per a ampliar la cobertura Wi-Fi

La xarxa Wi-Fi és molt pràctica, perquè et permet connectar a Internet els teus dispositius preferits com ordinadors portàtils, telèfons mòbils o tauletes i oblidar-te dels cables.

Tanmateix, té alguns inconvenients.  La potència i la qualitat de la senyal Wi-Fi es perd amb la distància i amb els obstacles i les Wi-Fi veïnes poden interferir i empitjorar la nostra.

En aquest article us ho explicàvem detalladament i ara us presentem dues solucions per millorar la cobertura de la xarxa Wi-Fi de casa teva o el teu dúplex. Les dues solucions estan basades en la instal·lació d’un segon punt d’accés (a més del router principal) que et permetran connectar-hi equips a través de cable ethernet i també per Wi-Fi. En ambdós casos cal fer una instal·lació de cablejat entre el router principal i aquest segon punt d’accés.

Quina solució és la que millor s’adequa al meu cas?

Ambdues solucions permeten ampliar la cobertura Wi-Fi i, com explicàvem es basen en un segon punt d’accés. La diferència fonamental està la tecnologia de l’equip que instal·lem.

La solució bàsica amb un punt d’accés TotoLink X5000R compta amb 2×2 MIMO, Wi-Fi 6 i els darrers estàndards en seguretat com WPA3. En canvi l’avançada, a través d’un Amplifi AC, compta amb un 3×3 MIMO. Podríem traduir MIMO com múltiple entrada, múltiple sortida i és quelcom clau a tenir en compte en les connexions sense fils com el cas del Wi-Fi. Si el nostre aparell té 1X1 vol dir que té una antena que pot suportar un únic flux de dades al mateix temps, si té un 2X2, en pot suportar dos i així consecutivament. Com més alta sigui la capacitat, més dades podrà transferir a la vegada i més ràpides seran les comunicacions; sempre tenint en compte que la transmissió de dades per Wi-Fi serà inferior que la transmissió de dades per cable.

Per tant, en primer lloc, hauràs d’analitzar quin ús en faràs d’aquest punt d’accés i de la xarxa Wi-Fi que genera, quina velocitat necessites (no és el mateix jugar en línia que consultar les xarxes socials, per exemple); i també hauràs de tenir en compte si els aparells que hi connectis són 2×2 o 3X3 MIMO. Tingues en compte, també, que amb la solució avançada podràs incorporar les antenes addicionals Mesh que necessitis.

Les antenes addicionals Mesh permeten cobrir zones fosques de cobertura, sobretot en cases amb diferents plantes o molt allargades. Les antenes Mesh permeten crear una xarxa Wi-Fi amb un router, un punt d’accés secundari i els seus satèl·lits o antenes que es comuniquen entre ells creant una única xarxa Wi-Fi amb un sol nom i una única contrasenya. S’anomenen xarxes de malla i permeten que els nostres dispositius vagin “saltant” d’una antena a una altra per connectar-se a la que més li convingui buscant la màxima optimització de la xarxa Wi-Fi segons una sèrie de paràmetres: potencia se senyal, ubicació, número de dispositius connectats, estat dels nodes… sense que l’usuari hagi de preocupar-se’n, ja que no notarà talls ni salts entre repetidors.

Ambdues solucions inclouen 20 metres de cable ethernet i 2 hores d’instal·lació.

És important tenir en compte que sigui quina sigui l’opció que triïs, és una millora per a la teva llar, que et quedarà en propietat per sempre.

I si no tens clar, quina és la millor solució per al teu cas, posa’t en contacte amb nosaltres, explica’ns el teu cas i t’assessorarem.

Recomanacions de telefonia mòbil si tens previst viatjar a l’estranger

Et fem arribar algunes recomanacions si tens previst viatjar a l’estranger properament:

  1. Visita la nostra botiga del carrer Santa Caterina, 32 d’Igualada i revisarem que tinguis activat el servei de roaming. Si no pots passar per la botiga, contacta amb nosaltres a través d’algun dels nostres canals. També pots fer la comprovació des de la teva Àrea de Clients, a l’apartat de configuració de la línia mòbil. Des de l’Àrea de Clients pots activar o desactivar el roaming de veu de la zona 1 (Unió Europea) o el de la zona 2 i 3, segons et convingui. La zona 2 inclou Els Estats Units, Canadà i països com Andorra, Bòsnia, Marroc, Argèlia, Macedònia, Rússia, Tunísia o Turquia. La zona 3 és la resta del món amb Àfrica, Amèrica del Sud, Àsia i Oceania. Si necessites activar el roaming de les zones 2-3, posa’t en contacte amb nosaltres, te n’informarem dels costos i dels riscos i, si hi estàs d’acord, te’n farem l’activació.
  1. Un cop arribis al país de destinació el teu telèfon es connectarà automàticament a alguna de les xarxes disponibles del país. Rebràs un SMS recordant-te com configurar l’APN i els costos de trucades i dades a la teva destinació.

A vegades el telèfon no canvia de xarxa de manera automàtica i es queda sense servei. Què fer en aquest cas?

  1. Comprova que tinguis la itinerància de dades activada
  2. Busca l’aplicació que està instal·lada al teu telèfon i que pot tenir els següents noms: Serveis SIM, Servicios SIM, SIM Toolkit, Serveis AIRE, Servicios AIRE… Pot ser que la trobis dins de la carpeta Eines/Herramientas
  3. Selecciona l’opció Roaming i prem Automatic mode. La línia quedarà registrada i tindrà accés a trucades i a SMS
  4. Quan tornis a casa recorda de tornar a entrar a l’opció Roaming i tornar a posar Home.

Si no tens dades, cal que configuris l’APN de nou.

  1. Ves al menú de configuració, dins l’apartat Connexions sense fil i xarxes i l’opció més, a continuació Xarxes mòbils
  2. Segueix dins del menú APN o Noms de punts d’accés. Afegir un nou APN.
  3. Introdueix les dades següents:
    Nom: iguana
    APN: inet.es
    Tipus APN: default
    MCC: 214
    MNC: 05
    Clicar al menú desa
  4. Pots trobar els manuals de configuració de l’APN a la pàgina:
    https://www.iguana.cat/mobils/pmf/apn

Si passes per la botiga, és bon moment per explicar-nos on tens previst viatjar, i si viatges en alguns països fora de la zona 1, et direm els costos que tindran les trucades de veu des del teu país de destí. Les dades tenen un cost de 7,87 € IVA inclòs per cada MB, així que et recomanem que vagis amb compte a l’hora de consumir dades i que facis servir xarxes Wi-Fi de destinació. Aquest preu ens ve donat i no el marquem nosaltres. En aquest post t’expliquem tot el que et cal saber sobre el roaming i a quins països afecta.

Al nostre blog, també hi trobaràs alguns recursos que et poden ajudar:

Sóc a l’estranger i no em funcionen les dades. Què faig?

Telefonia mòbil durant les vacances

Per qualsevol dubte, estem a la teva disposició!

Bon viatge!

Com fer un test de velocitat correctament?

En aquest vídeo t’expliquem pas a pas com fer correctament un test de velocitat i quin són aquells aspectes què has de tenir en compte abans de fer-lo.

En aquest altre post t’expliquem com mirar la capacitat de la teva targeta de xarxa.
Si tens qualsevol dubte, estem a la teva disposició als nostres canals de contacte habituals.

Les IP’s i els ports: Què són i per a què serveixen?

Tot els dispositius a Internet tenen un nom que els diferencia i els identifica, aquest nom es diu adreça IP i està formada per quatre xifres que van de 0 a 255 i que estan separades per un punt. Un exemple d’adreça IP és 185.87.188.10 o bé 192.168.1.56

No totes les adreces IP són iguals i hem de diferenciar entre les adreces IP públiques i les privades. Les adreces privades es poden fer servir lliurement, però sempre dins una xarxa privada, com per exemple casa nostra o a la feina. Com que només existeixen en aquest entorn local es poden repetir; per exemple l’adreça IP 192.168.1.10 pot estar a una impressora de casa vostra i a la vegada pot estar a un datàfon d’una botiga. Pel contrari, les adreces públiques són assignades pel nostre proveïdor d’accés a Internet, en aquest cas Iguana, i no es poden repetir, és a dir que són úniques al món.

Els routers tenen a la part LAN o interna una IP privada i a la part WAN o externa una IP pública:

Les IP privades són les que comencen per 10.x.x.x.x, les que van de 172.16.0.0 a 172.31.255.255 i les que comencen per 192.168.x.x. Potser us resulten familiars.

Les IP públiques, amb alguna excepció, són la resta.

Si voleu més informació sobre les IP, us recomanem aquest article de la Viquipèdia.

Una analogia per entendre la diferència entre IP pública i privada pot ser el número de telèfon d’una empresa i el número d’extensió d’una persona que hi treballa. Per exemple, el número de telèfon d’Iguana és al 93 803 55 09 i el número de l’extensió d’una de les nostres companyes, per exemple, la Maria, és el 121.

El 93 803 55 09 no existeix a cap altre lloc del món, però l’extensió 121 potser també és la del Joan a la seva feina.

Des de casa vostra podeu marcar el 121 i parlar amb la Maria? És evident que no, ja que el número 121 és un número privat. Si voleu parlar amb la nostra suposada Maria heu de marcar el 93 803 55 09 i allà demanar que us passin amb l’extensió 121.

Els ports

Quan dos dispositius d’Internet parlen entre sí, és crea una connexió entre la IP A (origen) i la IP B (destí). Però com us podeu imaginar, un ordinador pot tenir vàries connexions simultànies perquè podem estar navegant per una pàgina web i simultàniament escoltant música amb Spotify i, al mateix temps, mirant el correu amb Outlook. Com es gestiona aquesta simultaneïtat? Amb els ports.

Cada tipus de comunicació (web, correu electrònic, transferència d’arxius mitjançant FTP) fa servir un port diferent i així és com si tinguéssim diferents canals oberts. Aquest canal es diu sessió.

Quan iniciem una sessió, el port origen s’escull a l’atzar i el port destí ve determinat pel tipus de servei al qual intentem accedir. Els ports van de l’1 al 65535, estan regulats i són coneguts, per exemple:

  • 21: Transferència d’arxius FTP sense xifrar
  • 22: Accés xifrat a una sessió de terminal (SSH)
  • 23: Accés no xifrat a una sessió de terminal (Telnet)
  • 80: Connexions web HTTP sense xifrar
  • 25 i 110: Connexions de correu electrònic sense xifrar
  • 443: Connexions web HTTPS xifrades
  • 3389: Escriptori remot
  • 4070: Spotify

A partir del 1024 els ports no es consideren coneguts i es poden fer servir més o menys lliurement. Aquí teniu un resum, en anglès, de l’ús dels ports.

Així doncs, com ho podem fer per tal de comunicar-nos des de l’exterior amb un dispositiu intern de la nostra xarxa que tingui allotjada una pàgina web?

Ens caldrà una redirecció del port extern 443 al port intern 443 de la IP d’aquest dispositiu (per exemple la 192.168.100.150).

Heu de saber que el port intern no té perquè ser el mateix que l’extern. Si tenim dos servidors web a la nostra xarxa podem fer aquestes dues regles:

  1. Port extern 8080 cap al port 80 intern de la 192.168.100.150
  2. Port extern 8081 cap al port 80 intern de la 192.168.100.160

Si la nostra IP pública és la 185.87.188.10 i volem accedir al web del primer servidor, haurem d’escriure en un navegador http://185.87.188.10:8080 i si volem accedir al segon servidor haurem d’escriure http://185.87.188.10:8081

Per acabar amb aquesta explicació, us voldríem fer un seguit de recomanacions per tal que la vostra experiència sigui més segura:

  • No obriu ports sense xifrar a no ser que sigui estrictament necessari. Intenteu fer servir sempre les alternatives xifrades (443 en lloc de 80, 22 en lloc de 23, etcètera).
  • No obriu ports coneguts. Els atacants són molt espavilats i sempre intentaran mirar si darrere una IP pública hi ha un port 3389 obert o un port 22 obert, per exemple. Si necessiteu obrir un escriptori remot, feu servir com a port extern –per exemple- el 13389 o el 15389.
  • Si necessiteu accedir a un servei de la vostra xarxa interna només vosaltres o un grup reduït de persones, feu servir una VPN i no obriu ports.

Si necessites obrir ports o fer un Port Forwading, t’ho expliquem detalladament en aquest altre post.

Per què no tinc bona cobertura Wi-Fi?

La xarxa Wi-Fi és molt pràctica, perquè et permet connectar a Internet els teus dispositius preferits com ordinadors portàtils, telèfons mòbils o tauletes i oblidar-te dels cables.

Tanmateix, té alguns inconvenients. La potència i la qualitat de la senyal Wi-Fi es perd amb la distància i amb els obstacles i les Wi-Fi veïnes poden interferir i empitjorar la nostra.

Com podeu veure a la següent imatge, el router del menjador dóna una bona cobertura al voltant, però a mesura que ens allunyem la senyal es perd i les Wi-Fi veïnes, representades en vermell, poden ser fins i tot més potents que la nostra. Això passa, per exemple, a l’habitació del personatge de la imatge, que no es pot connectar perquè la seva Wi-Fi és dèbil:

Aquesta és una problemàtica molt habitual, perquè els pisos on vivim hi ha parets, habitacions, portes… i a vegades no estem gaire a prop del router.

Així doncs, la millor recomanació és tenir el router a una ubicació tan central com puguem per tal de maximitzar la cobertura. A vegades, però, això no és possible, perquè el nostre menjador no està al centre del pis o altres vegades hi ha racons que queden allunyats i són llocs on ens agrada estar connectats, com ara habitacions o despatxos.

Oi que no pretenem il·luminar tot un pis amb una sola bombeta? Doncs amb la xarxa Wi-Fi i la connexió a Internet, és el mateix.

Què podem fer?

A Iguana us aconsellem dues solucions per ampliar la cobertura Wi-Fi: la bàsica i l’avançada basades en estesa de cable i router secundari. La solució avançada també permet incorporar antenes Mesh.

Es tracta de fer arribar cable ethernet des del router fins al punt o punts de la casa on vulguem fer arribar el servei. Si a més a més, en aquell punt hi instal·lem un router secundari, tindrem la possibilitat de tenir també senyal Wi-Fi (a més de poder-hi connectar dispositius per cable) i podrem treballar amb la mateixa qualitat que si estiguéssim connectats al router principal.

En el nostre exemple, s’ha fet una estesa de cable des del menjador fins l’habitació, i allà s’hi ha connectat un router secundari. Ara l’ordinador del nostre personatge pot estar connectat per cable o per Wi-Fi.

Podem tenir una connexió Gigabit a l’habitació i a més sabem que serà estable perquè no es veurà afectada per interferències o pèrdues de senyal.

Per últim, recorda com fer un bon test de velocitat i contacta amb nosaltres per resoldre qualsevol dubte o per demanar-nos consell.

Puc deshabilitar la xarxa Wi-Fi si no la faig servir?

Si vols deshabilitar la xarxa Wi-Fi quan no la fas servir, com per exemple a la nit, no cal que apaguis el router. L’aparell té un botó lateral amb el text WLAN que et permet apagar o encendre la xarxa Wi-Fi.

Huawei EchoLife HG8245Q2 Support Guide, Manuals & PDF – Huawei

Pensa que si pares el router, et deixarà de funcionar la telefonia, així que et recomanem fer servir aquest botó i no apagar el router completament. 

A més a més, si t’interessa el router et permet calendaritzar aquest apagat/encès de manera que es faci automàticament: per exemple que s’apagui a una determinada hora del vespre i es posi en marxa a l’hora que vulguem al matí. 

Per fer-ho has d’accedir al router. T’expliquem aquí com fer-ho.

Com fer-ho? 

Per activar-ho, cal anar a la pestanya WLAN, opció Automatic WiFi Shutdown i marcar la casella Enable automatic WiFi shutdown:

Després, en una nova pantalla que apareixerà cal indicar, per cada dia, l’interval horari en el que la Wi-FI estarà aturada:

En l’exemple que es veu a la imatge superior, la xarxa Wi-Fi s’atura de diumenge a dijous entre les 22 hores i les 7.30 hores del dia següent. A les nits de cap de setmana, és a dir divendres i dissabte, s’atura una mica més tard (a les 23 hores) i es posa en marxa a les 8.30 hores del matí del dia següent.

En acabar, cal prémer el botó Apply.